RESSENYA ANÍBAL PARADA I MIREIA

El dimecres 16 de Desembre vaig assistir a la presentació del projecte de fi de carrera de l'Aníbal Parada.
La instal·lació es composava en una reconstrucció que seria la paret que ell vol tirar a terra i que vol tornar al seu lloc. També, ens mostra els plànols de la paret, i de la Sala Miró. El seu projecte en sí, el trobo interessant, tot i que no puc opinar gaire al respecte, ja que no tinc el coneixement suficient per saber fins a quin punt és regressiu, i trencador . Com que consto de suport fotogràfic, puc comentar a través de les imatges l'altre exposició, d'una artista, que també presentava el projecte de fi de carrera, que j l'he trobat molt més interessant ,ja que en l'àmbit familiar en el que visc se'n parla molt d'inventaris, i de documentació d'objectes. Al principi,no em va cridar massa l'atenció el projecte de la Mireia, però un cop exposat, s'ha d'acceptar que guanya molt més. És impressionant com el que les persones considerem art!
Però, la pegunta del milió de dòlars, qui classifica el que és art?
Pel simple fet, de fer-me aquesta pregunta, em va agradar tant el seu projecte. Seguidament, a la pròxima entrada, pujaré el suport fotogràfic per aclarir el que no s'hagi entès a la ressenya.

RESSENYA JOHN CAGE

Avui, 9 de Novembre, els alumnes de 1er B de Batxillerat Artístic, hem anat a veure una exposició relacionada amb John Cage, i hem fet un taller relacionat amb ell també.


Des del meu punt de vista, no m’ha cridat massa l’atenció, perquè, puc considerar-lo artista, perquè va crear la música “electrònica”, i era molt bo fent “performances”. Però crec que va abusar en cridar l’atenció.

La peça anomenada “ 4 minuts 33”, no li trobo el sentit per enlloc. Jo reconec, ara mateix no sé si com artista, o com a què, que m’hagués indignat completament, si anés a un concert, i em trobés a un home que està en silenci durant el període de temps que dóna títol a la obra. I és que Cage, pel que ha explicat avui el senyor, tenia una tendència a trencar tots els esquemes, massa bèstia. Com a adolescent, es clar, que també busco trencar els esquemes de la societat, i fer-me en un lloc a aquest mon, però com he dit, ell en va abusar. No tot és dolent, no obstant; John Cage, penso que va fer molt per la música.

CHRIS BURDEN: LA VIVA IMATGE DE LA "PERFORMANCE"

Chris Burden va nèixer a Boston, l'any 1946 , i és conegut sobretot per les seves "performances".

Segons el meu punt de vista, aquest senyor, és una persona, amb necessitat de cridar l'atenció d'una forma força exagerada. Un cop lllegides les referènfies que ens va fer saber l'Oriol Fondevila a través del blog, puc dir amb seguretat una sèrie de coses.

Chris Burden, crec que ara mateix, per nosaltres , els estudiants de batxillerat artístic plàstic i escènic és una gran ajuda per a nosaltres. Ell ens mostra que, per molt absurda que sembli una idea, es pot arribar a portar a terme ( sempre amb uns límits, no cal passar-se d'absurd). Aques personatge destacat, entre d'altres objectius que vol assolir, pretén o pretenia criticar, l'aspecte conservador de l'educació, o criticar el sistema polític d'aquell temps. Posant punt i final, per mi, Chris Burden, és una persona digna de considerar artista.