Lladres de voluntat

Ella va nèixer un 31 de Gener. Ella, ja de ben petita es dedicava a observar les persones, a estar hores i hores en silenci... Sempre es quedava entusiasmada, observant, sempre a una llarga distància, com les persones tendien a criticar als demés - sovint, entre ells, sense donar-se'n compte.

 La mare sempre li deia, no miris tan fixament, que es pensaran que els hi vols mal... La criatura, resignada, amb un vocabulari propi de l'edat, li rutinava. Mirava la televisió. Com era costum, s'aixecava expressament,a les 7 del matí per veure les sèries de dibuixos animats de moda.
Va anar creixent , i cada cop més, descobria la duresa del mon. Amb sis anyets, que debia tenir, tot mirant la televisió va preguntar al pare - encara que fos el menys involucrat en aquests temes -  perquè hi havien tantes guerres. Ell sempre li responia amb un gran somriure: és política, filla, no ho entendràs mai...
Fins que ho va entendre. Va entendre, el sistema en el que vivia. La llei del més fort. Democràcia amagada rere un bon grapat de diners. Interés.
Canviant de tema radicalment, ella tindrà ja uns 17 anys , i ha vist la cara i la creu de la vida. Ja sap amb qui pot confiar i en qui no. Ella li ha tocat ser la confident, és el rol. Sempre hi ha el cap de la tribu, i els seus seguidors. Llei de vida. Si no vols ser trepitjat, sigues el millor!

Foto 10: antic; modern.

Finalment, acabo aquesta selecció de deu imatges amb aquesta foto presa a un dos edificis. El primer, que es veu més a prop i el de darrere que es veu més lluny. Foto presa en pla general. Composada, com he dit abans pels dos edificis. En aquesta foto, he buscat el contrast entre el modern, i l'antic del que veia.

Foto 9: càncer pagat

Foto d'un cigarret que  hi havia per terra.Té un enquadrament horitzontal. Fora de camp: algú que se l'havia fumat.Profunditat de camp: curta. Està presa en un pla detall. Llum natural, i colors vius.Composició: el cigarret, i el terra. Context de la imatge: els problemes que té fumar.

Foto 8: enfilem-nos per la paret!

Foto d'una escala que hi havia a la paret principal de la Roca Umbert.Composada per la paret, i l'escala. Fora de camp: és la resta de la paret. Té una profunditat de camp de 3/4, i està presa en un pla contrapicat. Llum natural, i colors vius. Context de la imatge: volia jugar amb la dita que es diu molt: " no t'enfilis per les branques". L'únic que l'he remasteritzat bastant.

Foto 7: colors

Foto d'un dels murs de la Roca Umbert. És presa possiblement, en una perspectiva cònica frontal, perquè hi té un punt principal, i una línia terra, i una horitzó. Pla general.Composada pel mur, i els edificis que es veuen. Té una profunditat de camp llarga.Fora de camp: fora de la fàbrica.  L'he seleccionat pel motiu: contrast , entre el mur pintoresc, i els edificis.
Context de la imatge: la llibertat.

Foto 6: pluma inscrita en una circumferència

Fotografia d'un cono que hi havia davant de la Roca Umbert (edifici principal). Està enquadrada horitzontalment. Capturada en pla picat. Profunditat de camp, més aviat curta. Fora de camp, davant de la "troca". La imatge, és composada pel con, i la pluma, que està dintre, com es veu. Pla detall. Llum natural, i colors taronja, gris. Context de la imatge: un joc matemàtic.

Foto 5: esclaus de les hores

El fora de camp d'aquesta imatge, és segurament un lloc segellat. Està enquadrada verticalment. Presa en pla detall. Té una profunditat de camp curta. Imatge composada per les cadenes i la paret. Context de la imatge: amb aquestes cadenes, volia expressar, les hores que treballaven els empleats. La seva jornada de treball en aquest tipus de fàbrica, era de 14 hores.

Foto 4: cendra

Foto de l'interior d'un tub. Està enquadrada horizontalment.Presa en pla detall. La llum és artificial, més ben explicat: el flaix de la càmara. Profunditat de camp curta. Fotografia composada primer per la textura granulada, i després llisa. Context: pretenc expressar el treball de la fàbrica. La cendra que possiblement es debia acumular al utilitzar maquinària sense motor, és a dir carbó.

Foto 3: l'art alçat

Foto d'una de les parets de la Roca Umbert. Enquadrament vertical. Està feta en contrapicat. La composició de la imatge l'he basat en tres coses: el dibuix, la paret i el cel. El dibuix, no l'he enquadrat del tot, perquè volia que no es veiés tot el mur, per tal que l'espectador pogués imaginar-lo.

Foto 2: quart creixent

Tècnicament. Començarem amb l'enquadrament, horizontal. El fora de camp és una circumnferència de metall. És presa en pla detall. Llum natural. La imatge està composada : per la paret (en segon terme), i la mitja circumferència ( primer terme). La imatge l'he contextualitzat, com la lluna, quan està en quart creixent.

Foto 1: diferents textures

Aquesta foto està feta en contrapicat. Té una profunditat de camp més aviat llarga. Enquadrada de forma vertical. Està composada per la tela que es fa servir com una mena de teulada i la xemeneia. En aquesta imatge volia crear diferents textures en un sola: la primera, no llisa, com es pot comprovar en la tela, i la segona, la de la xemeneia, més pura. Amb la imatge volia jugar amb les diferents textures, per tal que no quedés una foto, on només estigués composada per la xemeneia, i el cel (en paper secondari l'edifici).

Estan plovent idees del meu cap

Si em guiés per la llei del mínim esforç, faria la típica foto fosca on hi aparegués un gat negre,  i quelcom més... Però crec, que em decebria. Mentre escolto la meva cançó per relaxar-me, la meva ment, comença a imaginar, crear,i construir mons adversos... Tanco els ulls, imagino la situació. Una noia. La nit. La soledat. M'imaginava vestida amb un vestit blanc, força discret, res de l'altre mon. Res de maquillatge;crec massa en la naturalitat.
 Les proves, només em van donar un escenari: el meu estimat terrat de casa, però vull arribar més enllà... Vull que tingui significat per ella sola, sense haver de comentar que vol dir cada cosa que he fet. Edgar Allan Poe era amant de la por, l'angoixa, la paranoia, el crim (un home poc alegre). Cada relat que llegeixo, em deixa més sorpresa. Quan tinc una idea me l'ensorra, però per fi; amb el llibre "Crims del carrer Mogue" aconsegueixo el que busco. Voldria representar la filla de " Mademoiselle Camilla", l'altra víctima del llibre.
Ha deixat de ploure en aquest precís instant.

PROVES EAP

Aquesta foto la vaig fer al terrat de casa meva, al vespre, de tal manera que la llum de la foto era perfecta. Aquesta foto el que pretenia expressar era la mort, és a dir, millor expressat;el més enllà.

Aquesta foto està inspirada en el conte "Els crims del carrer Morgue" d'Edgar Allan Poe, ja que el lloc on està feta la foto recorda molt a l'estètica on pots imaginar que passa el relat.

Aquesta foto tan sols l'he triat, pel fet de que penso que és un lloc obscur, i que es podria basar perfectament en algun dels seus llibre.

Aquesta foto la poso perquè penso que calca perfectament els sentimens, o el que vol que sentim, Edgar Allan Poe, en tots els seus llibres, l'angoixa, de veure quelcom sorprenent, o el fet d'estar a punt de morir assasssinat.

De moment, només puc pujar aquestes fotos, després, pujaré les demés.

Mar

Com en un mar d'ilusions,vaig rumb enllà.Com en un mar de desenganys,vaig creient-me a la gent. Com en un mar,jo segueixo camí recte, sense mirar, ni pensar en obstacles. Com en un mar de segons, hi han persones i records que es queden enrere. . .
Com en un mar...

Trossos de vida

Trossos de vida. Etapes. Temps. Volem trobar-li explicació a tot. Tenim por al desconegut, surrealista. Diferents estils. Les persones vivim de boniques paraules, mirades pícares, somriures avergonyits...


Les persones vivim, o desvivim, de fracassos, de decepcions, d'enganys, d'amors no correspostos... Paraules.Bones o dolentes. Hi ha tantíssima gent que s'expressa des de l'altra banda del mur. Ens amaguem darrere les estètiques. Admirem els estereotips.Plorem sols, sempre patint en silenci. Queda tan poca descència. Hipocresia, guarnida de baixa autoestima. Paguem el preu. Som nosaltres, i només nosaltres, qui de debò hem de fer un mon millor. Fa molts anys, el meu pare em deia: si no t'agrada el que fas, no la faràs mai bé. Noves persones, nous amors, noves experiències, noves paranoies. Fraccions de minut. Ens enamorem, perdem el que més ens estimàvem, diem adèu a tantes coses... Si no caus, no t'aixeques. No obstant, sinó perquè es va crear la gravetat?
Ara, abans, i despres. Trossos de vida. I sí, em menjaré aquest tros de vida.