Trossos de vida. Etapes. Temps. Volem trobar-li explicació a tot. Tenim por al desconegut, surrealista. Diferents estils. Les persones vivim de boniques paraules, mirades pícares, somriures avergonyits...
Les persones vivim, o desvivim, de fracassos, de decepcions, d'enganys, d'amors no correspostos... Paraules.Bones o dolentes. Hi ha tantíssima gent que s'expressa des de l'altra banda del mur. Ens amaguem darrere les estètiques. Admirem els estereotips.Plorem sols, sempre patint en silenci. Queda tan poca descència. Hipocresia, guarnida de baixa autoestima. Paguem el preu. Som nosaltres, i només nosaltres, qui de debò hem de fer un mon millor. Fa molts anys, el meu pare em deia: si no t'agrada el que fas, no la faràs mai bé. Noves persones, nous amors, noves experiències, noves paranoies. Fraccions de minut. Ens enamorem, perdem el que més ens estimàvem, diem adèu a tantes coses... Si no caus, no t'aixeques. No obstant, sinó perquè es va crear la gravetat?
Ara, abans, i despres. Trossos de vida. I sí, em menjaré aquest tros de vida.
cariñett
ResponEliminaGràcies per el comentari.
Tu si que ets molt gran!:) t'ho mereixes tot i més. Que fa 2 semanes que hens coneixem i ja es com de tota la vida. Que hos he agafat a tots molta confiança, i que espero que això duri.
I si si, fora depresions ni rayades i a mejar-se la vida!!
Gracies per tots els somriures :)
sempre (LL.)
Mireia.