El passat divendres , els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem visitar la fundació Tàpies on un cop arribat allà, vàrem iniciar una visita a l'exposició d'Anna Maria Maiolino.
Aquesta artista es plantejava l'art des de la defecació ( tot i que soni estúpid ).
La fundació reuneix més de 80 obres d'aquesta artista.
És la primera gran mostra d'aquesta artista arreu d'Europa.
Ella, és una artista contemporània que busca molt la protesta que vivia en aquella època. Segons ella l'art es menjava,es digeria i es defecava, així ella, va ser com el va plasmar.
A l'exposició vem poder veure tan: un mapa mundi fet de fang, una filera de xurros també feta del mateix material, entre moltes altre coses més.
Com a opinió personal considero que la obra , no em va acabar de fer el pes, tot i que un cop vas buscant informació li vas trobant significat.
També crec que anàvem massa mancats d'informació. Tot i aquests inconvenients, després de la recerca i la prèvia visita, trobo força interessant la seva feina.
dimarts, 23 de novembre del 2010
diumenge, 21 de novembre del 2010
Ressenya: Mariscal
El passat divendres els alumnes de batxillerat artístic vàrem anar a veure tres exposicions: la de Carlos Mariscal i la de Maria Maiolino.
En aquesta entrada faré la ressenya de Mariscal, i a la següent faré la de Maria Maiolino.
Bé doncs, comencem!
L'exposició de Carlos Mariscal es situa a "la Pedrera" a Barcelona.
L'exposició es compon primer d'una espècie de cortina feta d'esbossos per ell.
Un cop entrat a la sala es veuen diferents tipus de lletres ( millor dit: tipografia ).
Eren representades amb volum, i Mariscal usa la majoria de cops colors vius , i de formes gracioses que són més aviat infantils.
Un cop això, vem veure diferents objectes que ell havia dissenyat per encàrrec, que també seguien la regla que he anomenat abans: colors vius i formes més aviat gracioses.
En definitiva: l'exposició vista explica una mica la seva biografia a través de les seves obres.
Finalment, el que més em va agradar va ser el que serà la seva nova pel·lícula dirigida per Trueba.
Va ser una bona visita, i reconec que Carlos Mariscal està molt bé.
En aquesta entrada faré la ressenya de Mariscal, i a la següent faré la de Maria Maiolino.
Bé doncs, comencem!
L'exposició de Carlos Mariscal es situa a "la Pedrera" a Barcelona.
L'exposició es compon primer d'una espècie de cortina feta d'esbossos per ell.
Un cop entrat a la sala es veuen diferents tipus de lletres ( millor dit: tipografia ).
Eren representades amb volum, i Mariscal usa la majoria de cops colors vius , i de formes gracioses que són més aviat infantils.
Un cop això, vem veure diferents objectes que ell havia dissenyat per encàrrec, que també seguien la regla que he anomenat abans: colors vius i formes més aviat gracioses.
En definitiva: l'exposició vista explica una mica la seva biografia a través de les seves obres.
Finalment, el que més em va agradar va ser el que serà la seva nova pel·lícula dirigida per Trueba.
Va ser una bona visita, i reconec que Carlos Mariscal està molt bé.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Ressenya VACCA
El dijous dia 11 de novembre, els alumnes de 2n batxillerat vàrem anar al museu de Granollers a veure l'exposició anomenada VACCA per part de Vicenç Vacca.
La sala estava composada de tres aparells de música penjats del sostre emmarcats amb un marc barroc.
Les ràdios estaven sincrinitzades per fer que cada ràdio o aparell de música sintonitzés una melodia diferent amb forma de crescendo i decrescendo, que més endavant, des del meu punt de vista , interpretaré.
Al principi reconec que no em va cridar gens l'atenció.
No entenia res, no hi havia cap tipu d'explicació , etc.
Un cop l'artista va explicar una mica el significat ja li vaig anar treient l'entrallat a l'assumpte fins a treure unes quantes interpretacions:
1. Pot significar el pas entre el catastròfic causat per la societat humana explicada amb crescendos i decrescendos.
2. La industrialització.
I finalment , i última; els diferents aspectes d'avui - el dia a dia.
Influenciat per Duchamp, segurament pel corrent dadaista. D'aquí, la seva obra, que jo crec que trenca amb els esquemes del que podríem considerar normal.
La sala estava composada de tres aparells de música penjats del sostre emmarcats amb un marc barroc.
Les ràdios estaven sincrinitzades per fer que cada ràdio o aparell de música sintonitzés una melodia diferent amb forma de crescendo i decrescendo, que més endavant, des del meu punt de vista , interpretaré.
Al principi reconec que no em va cridar gens l'atenció.
No entenia res, no hi havia cap tipu d'explicació , etc.
Un cop l'artista va explicar una mica el significat ja li vaig anar treient l'entrallat a l'assumpte fins a treure unes quantes interpretacions:
1. Pot significar el pas entre el catastròfic causat per la societat humana explicada amb crescendos i decrescendos.
2. La industrialització.
I finalment , i última; els diferents aspectes d'avui - el dia a dia.
Influenciat per Duchamp, segurament pel corrent dadaista. D'aquí, la seva obra, que jo crec que trenca amb els esquemes del que podríem considerar normal.
dilluns, 8 de novembre del 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Anàlisi de la pel·lícula: Blow up
La pel·lícula que hem vist la podríem classificar com a film d'intriga o policíac.
La trama la protagonitza un fotògraf d'alt standing, que un dia d'imprevís fa una foto on desmmantella un assassinat.
És feta l'any 1966. Està rodada als carrers "cools" de Londres.
S'hi veu representat l'avantguarda de finals dels anys 60 , quan la creació artística es veu en alça.
El tema que ens mosta és com era en aquella època el món de la fotografia, concretament la de models. Ens ho mostra com un món molt fred on una noia és capaç de fer el que sigui per una mica de fama. Segurament, avui en dia , el que ens ensenya respecte al món de la moda seria no una calca, pero si més no, molt semblant a la societat actual.
La pel·lícula narrativament parlant està feta en primera persona. És un testimoni únic.
S'explica des de l'experiència del fotògraf. A través d'això es van desencadenant diferents actes: la fotografia, com descobreix el mort...
S'utilitzen molts plans generals i primers plans.
Respecte a la banda sonora podem destacar el gran encert del director i productor. El " jazz " el trobo molt encertat sobretot per la forma de ser del protagonista així com, amb la gent que es mou.
Els diàlegs de la pel·lícula són molt directes i a vegades inintel·ligibles.
Sobretot els personatges femenins " models " , són extremadament primes i no massa inteligents. En canvi, la veïna que hi juga un paper força important la pinten com una noia normal. Una de les casualitats que hi trobo és que la majoria de models que surten són morenes de cabell.
Respecte a què m'aporta de nou considero que he après molt sobretot en el tema del traxtat de la revelació de fotografies.
I per acabar, respecte a la temàtica considero que és molt extremada i sembla absurda.
La trama la protagonitza un fotògraf d'alt standing, que un dia d'imprevís fa una foto on desmmantella un assassinat.
És feta l'any 1966. Està rodada als carrers "cools" de Londres.
S'hi veu representat l'avantguarda de finals dels anys 60 , quan la creació artística es veu en alça.
El tema que ens mosta és com era en aquella època el món de la fotografia, concretament la de models. Ens ho mostra com un món molt fred on una noia és capaç de fer el que sigui per una mica de fama. Segurament, avui en dia , el que ens ensenya respecte al món de la moda seria no una calca, pero si més no, molt semblant a la societat actual.
La pel·lícula narrativament parlant està feta en primera persona. És un testimoni únic.
S'explica des de l'experiència del fotògraf. A través d'això es van desencadenant diferents actes: la fotografia, com descobreix el mort...
S'utilitzen molts plans generals i primers plans.
Respecte a la banda sonora podem destacar el gran encert del director i productor. El " jazz " el trobo molt encertat sobretot per la forma de ser del protagonista així com, amb la gent que es mou.
Els diàlegs de la pel·lícula són molt directes i a vegades inintel·ligibles.
Sobretot els personatges femenins " models " , són extremadament primes i no massa inteligents. En canvi, la veïna que hi juga un paper força important la pinten com una noia normal. Una de les casualitats que hi trobo és que la majoria de models que surten són morenes de cabell.
Respecte a què m'aporta de nou considero que he après molt sobretot en el tema del traxtat de la revelació de fotografies.
I per acabar, respecte a la temàtica considero que és molt extremada i sembla absurda.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
PLUJA D'IDEES: EL 9 NOU
Per començar, el recurs que vull utilitzar és la fotografia , ja que és amb la càmara on millor puc mostrar com fer el cartell. Havia pensat fer el cartell, amb una fotografia de nit, amb un focus i utilitzar un model. No vull fer la típica foto del nadal, vull fer-ne una que s'idetifiqui amb el fred, i amb el que el nadal implica: consumisme, i relax.
Pillaria com a lloc: un bosc, un vestit blanc i la model en concret.
El bosc seria " Can Muntells ", cap a l'antiga depuradora, que, per una part hi ha el bosc i per l'altra hi han els grafitis.
Havia pensat una foto d'aqest tipus.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
diumenge, 26 de setembre del 2010
Explicació del logotip i imatge.
El meu logotip de l’associació està fet amb una grafia d’estil “graffiti” ja que és el que més bé se’m dóna, i el que he considerat que podria quedar bé amb el tipus de logotip que volia fer.
El meu primer esbòs estaba composat per tres colors: el vermell, el taronja i el negre.
LLavors, vaig veure que en petit no es distingirien les lletres i vaig avançar un pas més, i la composició va passar a ser de dos colors.
Un cop passat al photoshop vaig començar amb una capa tot fent el rectangle de color negre de 10 per 10 cm per després fer ja definitivament el logotip.
Després, he fet una capa de text, per aclarar que era per “arts bellera” . Finalment, per últim pas amb una capa de pinzell, he fet la grafia que volia, el més aproximat que he pogut.
El meu primer esbòs estaba composat per tres colors: el vermell, el taronja i el negre.
LLavors, vaig veure que en petit no es distingirien les lletres i vaig avançar un pas més, i la composició va passar a ser de dos colors.
Un cop passat al photoshop vaig començar amb una capa tot fent el rectangle de color negre de 10 per 10 cm per després fer ja definitivament el logotip.
Després, he fet una capa de text, per aclarar que era per “arts bellera” . Finalment, per últim pas amb una capa de pinzell, he fet la grafia que volia, el més aproximat que he pogut.
divendres, 4 de juny del 2010
Resultat final Fashion Trash
Ara us ensenyare el resultat final de tot el nostre projecte: tan com a feina de les dissenyadores, com de les models.
La meva feina era nomes el de fer de fotògrafa i així, deixar enllestit el treball.
divendres, 28 de maig del 2010
Què hem fet?
Hem fet com una reperesentació d'un catàleg de moda, on hem participat tan els que han fet de dissenyadors de moda, com de fòtografs, com ens han ajudat a fer que tot quedi bé. En definitiva, que el resultat ha estat força bo.
dimarts, 25 de maig del 2010
Llibre d'artista: els principis.
Ja fa un mes aproximadament que va començar tot això.
Als principis de tota aquesta història tot era un guirigall, i la majoria estàvem resignats, sobretot preocupats per les conseqüències que pogués causar aquest succés espectacular.
No ens enteníem entre nosaltres, tot eren discussions i merders, la veritat, es nota molt una diferència de caràcter.
Però, al cap i a la fi, la primera setmana vem estar més o menys tranquil·les. A mesura de que vagin passant els dies ja començaran els problemes. El que tinc pensat fer, és fer el llibre, a través del blog, de forma física, paper i tinta,i finalment, a través de fotografies.
Als principis de tota aquesta història tot era un guirigall, i la majoria estàvem resignats, sobretot preocupats per les conseqüències que pogués causar aquest succés espectacular.
No ens enteníem entre nosaltres, tot eren discussions i merders, la veritat, es nota molt una diferència de caràcter.
Però, al cap i a la fi, la primera setmana vem estar més o menys tranquil·les. A mesura de que vagin passant els dies ja començaran els problemes. El que tinc pensat fer, és fer el llibre, a través del blog, de forma física, paper i tinta,i finalment, a través de fotografies.
dissabte, 15 de maig del 2010
Planeta Bellera
El que tinc previst és, fer un fotomuntatge, que ja està fet, però encara s'ha d'editar i s'ha d'acabar de resoldre el tema banda sonora.
diumenge, 18 d’abril del 2010
RESSENYA DE FELLINI
El divendres passat, els alumnes de 1r de Batxillerat artístic i escènic anaren a veure l'exposició dedicada a Fellini, director de cinema.
L'exposició es componia am : dibuixos, fotografies, i projectors d'algunes de les seves pel·lícules, com ara: "la dolce vita"; la seva obra més important.
L'exposició m'ha semblat molt interessant i molt adequada cap a nosaltres, ja que la guia que ens explicava tan la vida del director , com les seves pel·lícules, sabia com captar l'atenció de la classe, i sobretot, a qui ens agrada el bon cinema i la fotografia, realment, era molt agradable de veure.
Crec que ha sigut una de les millors exposicions a les que hem anat fins al moment.
L'exposició es componia am : dibuixos, fotografies, i projectors d'algunes de les seves pel·lícules, com ara: "la dolce vita"; la seva obra més important.
L'exposició m'ha semblat molt interessant i molt adequada cap a nosaltres, ja que la guia que ens explicava tan la vida del director , com les seves pel·lícules, sabia com captar l'atenció de la classe, i sobretot, a qui ens agrada el bon cinema i la fotografia, realment, era molt agradable de veure.
Crec que ha sigut una de les millors exposicions a les que hem anat fins al moment.
dimarts, 6 d’abril del 2010
COMENÇA A TENIR FORMA
El meu treball ja comença a tenir forma. Cada dia, tin més clar el que vull fer. He decidit treballar amb un maniquí de fusta, ja que li trobo més encant. Reconec que no sé d'on el treuré, encara estic pensant una resposta. Les radiografies que necessito ja les he trobat totes. M'és difícil saber com ho puc fer perquè es vegi bé tot el muntatge. En el meu cap hi tinc una molt bona sensació: m'imagino el maniquí vestit, i les radiografies col·locades de forma excelent. Perquè s'entengui millor estic ja creant una mena de relat amb tot el que estic experimentant. És a dir, des del dia que vaig començar a fer handbol ( la meva primera lesió) fins, el meu millor moment. Quan els metges et diuen que ja estàs bé. Després, gravar la meva veu llegint el meu propi relat, de forma que es veiés la part gràfica,i constructiva; el maniquí, i la part literària, i més entenedora: el relat.
diumenge, 21 de març del 2010
Projecte vídeo
Primer, vull fer un fotomuntatge, amb una sèrie de fotografies d'aquest estil, i les contrastaré , després amb unes fotografies, d'aquest estil, que ara mostraré.
divendres, 12 de març del 2010
Els mons de Coraline.sinopsi
Els mons de Coraline és una pel·lícula d'animació dirigida per Henry Selick, i basada en la novel·la de Neil Gaiman.
L'argument tracta sobre una noia d'uns 11 anys apróximadament que es trasllada a viure a un altre poble. Al principi tot sembla que va molt bé... Tot comença quan el noi que coneix li dóna una nina que és com ella, però en petit, i amb botons. Justament , quan té la nina, quan es pensa que està somiant ( que s'hi passarà com tres nits, fins saber que és real) descobreix com obrir la porteta petita -que descobreix al princip del film- que hi ha a casa. Està vivint com una doble vida millorada,l'únic que els seus pares tenen botons, i és tot com ella vol.Però el que no sap, és que ella corre un gran perill.
Fitxa tècnica:
Any: 2009
Durada: 101 minuts.
Guió: Henry Selick ( Neil Gaiman )
Música: Bruno Coulais, They Might be giants
Repartiment: Animació
Productora: Focus Features/ Laika Entertainment / Pandemonium
Premis: 2009: Oscar;nominada a la millor pel·lícula d'animació
Gènere: Animació. Fantàstic. Terror.
divendres, 5 de març del 2010
Idees projecte trimestral part 2
HANDBOL
La meva idea sobre el handbol es basa principalment en el pas dels anys, i el que comporta. Durant els set anys que porto jugant, m'he lesionat com un màxim de deu cops. Amb aquest fotomuntatge pretenc relacionar cada equipació de cada any, amb la lesió pertinent.
Com ho faré?
- Fotomuntatge
- Què utilitzaré?
- Moviemaker.
La meva idea sobre el handbol es basa principalment en el pas dels anys, i el que comporta. Durant els set anys que porto jugant, m'he lesionat com un màxim de deu cops. Amb aquest fotomuntatge pretenc relacionar cada equipació de cada any, amb la lesió pertinent.
Com ho faré?
- Fotomuntatge
- Què utilitzaré?
- Moviemaker.
PARAULES ROBA
Escriptura Automàtica:
- Disseny
- Artesania
- Indústria
- Personalitat
- Identitat
- Colors
- Moda
- Diners
- Anorèxia
- Bulímia
- Malestar
- Tristesa
- Textura
- Etapes
- Experiències
- Gustos
- Amics
- Riquesa
...
- Disseny
- Artesania
- Indústria
- Personalitat
- Identitat
- Colors
- Moda
- Diners
- Anorèxia
- Bulímia
- Malestar
- Tristesa
- Textura
- Etapes
- Experiències
- Gustos
- Amics
- Riquesa
...
dijous, 4 de març del 2010
Idees projectes trimestrals: part 1
Començo la primera part de la pluja d'idees pel primer concepte treballat: La guarderia.
La meva prncipal idea, és fer un fotomuntatge principalment basat en la pintura i les figures humnes. Vull passar del blanc al colorit més extrem, i per això, utilitzaré una foto on es vegi figures humanes completament pures i després una altre que mostri la diferència tan extremada.
La meva prncipal idea, és fer un fotomuntatge principalment basat en la pintura i les figures humnes. Vull passar del blanc al colorit més extrem, i per això, utilitzaré una foto on es vegi figures humanes completament pures i després una altre que mostri la diferència tan extremada.
dimarts, 26 de gener del 2010
Esborranys
Erwin Olaf fotògraf
Vanessa Beecroft
Andrea Crews
Hanna Sterbak
Vivianne Westwood
Jean Paul Gaultier
Martin Margiella
Buscar informació sobre aquests:
Idea treball roba:
- pluja d'idees.
- fotomuntatge
- escriptura automàtica.
- pillar un escenari adient
-
Vanessa Beecroft
Andrea Crews
Hanna Sterbak
Vivianne Westwood
Jean Paul Gaultier
Martin Margiella
Buscar informació sobre aquests:
Idea treball roba:
- pluja d'idees.
- fotomuntatge
- escriptura automàtica.
- pillar un escenari adient
-
divendres, 22 de gener del 2010
RESSENYA: MÉS ENLLÀ DE L'OBJECTE
Ahir, els alumnes de 1r de batxillerat artístic vem anar a veure l'exposició "més enllà de 'objecte".
Aquesta exposició ens ensenya una sèrie d'objectes relacionats amb l'art contemporani a Catalunya.
Les obres acostumen a tenir com a tema el treball quotidià, el temps, la guerra, les accions relacionades amb un medi ambient. També està relacionat amn l'activitat artística i cultural de Catalunya. Finalment, acabo la introducció dient que també poden ser considerades algunes obres com a a art povera i art minimal.
Autor:CARLES PUJOL, 1947 ( 30.9.75 )
Tècnica:Tiratge color sobre suport de fusta. Documentació fotogràfica d'una acció
Significat: representa la seqüència d'una acció recreada a una platja. Mostra pas a pas com es va construint l'escenari, i com va evolucionant, fins a aconseguir un resultat final; que encara, després de pensar-hi molt, no he acabat d'entendre que ens vol dir.
Composició: cinc fotografies on hi surt la platja, cordes negres, i totes excepte dues, l'ombra del fotògraf.
Què expressa: m'expressa, segons el meu punt de vista, tranquilitat, i afany de criticar alguna cosa, ja que és una sequència de cinc fotografies sobre una acció.
Situació de les fotografies: estan fetes, des del nord, sud, est i oest, que podria relacionar que és una metàfora de l'acció, o una relació d'algun tipus.
Aquesta exposició ens ensenya una sèrie d'objectes relacionats amb l'art contemporani a Catalunya.
Les obres acostumen a tenir com a tema el treball quotidià, el temps, la guerra, les accions relacionades amb un medi ambient. També està relacionat amn l'activitat artística i cultural de Catalunya. Finalment, acabo la introducció dient que també poden ser considerades algunes obres com a a art povera i art minimal.
Autor:CARLES PUJOL, 1947 ( 30.9.75 )
Tècnica:Tiratge color sobre suport de fusta. Documentació fotogràfica d'una acció
Significat: representa la seqüència d'una acció recreada a una platja. Mostra pas a pas com es va construint l'escenari, i com va evolucionant, fins a aconseguir un resultat final; que encara, després de pensar-hi molt, no he acabat d'entendre que ens vol dir.
Composició: cinc fotografies on hi surt la platja, cordes negres, i totes excepte dues, l'ombra del fotògraf.
Què expressa: m'expressa, segons el meu punt de vista, tranquilitat, i afany de criticar alguna cosa, ja que és una sequència de cinc fotografies sobre una acció.
Situació de les fotografies: estan fetes, des del nord, sud, est i oest, que podria relacionar que és una metàfora de l'acció, o una relació d'algun tipus.
dimarts, 12 de gener del 2010
Bibliografia Miroslaw Balka
Miroslaw Balka va néixer el 1958 a Otwock, una petita població a les afores de Varsòvia. Va ésser educat en un ambient catòlic, i per supost socialista. Els seus pares eren gravador i ella escultora, d'aquí l'interés per l'escultura.
Balka, al cap dels anys, va continuar amb la tradició familiar i feia escultures amb materials com ara:paper, cuir,metall o inclús sal per realitzar un tipus d'escultura marcades per la fragilitat i la vulnerabilitat, desenvolupant temàtiques com ara l'efímer i el no perdorable o etern. Aquest artista es caracteritza per la seva relació amb el quptidià i l'humà. Es tracta d'adaptar el material a una dimensió física, corpòrea, a la idea d'experiència a el biogràfic.
Acostuma a relacuionar les seves escultures amb la geometria, sempre recordant la seva habitació a la seva casa d' Otwock, que actualment utilitza com estudi.
Li dóna molta importància als montatges de les seves exposicions. Vol convertit en tot moment convertir l'espai. En nombroses ocasions s'ha parlat dels seus montatges com construccions de frases.
Pàgina mal feta
Aquesta pàgina web la considero molt mal feta per diferents motius:
1. per què estèticament és horrible.
2. hi han links que no funcionen.
3. no està actualitzada.
Crec que aquesta web podria millorar molt amb una bona decoració, i sobretot simplement amb que funcionessin els links. I finalment que actualitzessin les fotografies.
http://www.handbolcardedeu.org/
1. per què estèticament és horrible.
2. hi han links que no funcionen.
3. no està actualitzada.
Crec que aquesta web podria millorar molt amb una bona decoració, i sobretot simplement amb que funcionessin els links. I finalment que actualitzessin les fotografies.
http://www.handbolcardedeu.org/
divendres, 8 de gener del 2010
Exemples web bona
http://www.unamadecontes.cat
Aquesta web és la del programa " una mà de contes ". M'ha cridat l'atenció perquè està molt ben composada i organitzada . És minimalista. El fons de pantalla és clar, i amb un estil més aviat pintoresc. Està composada en tres blocs:
- els contes
- tallers
- blog
I després també té subapartats. L'hetriat pel simple motiu, de que m'encanta com està feta la web , i la il·lustració.
Aquesta web és la del programa " una mà de contes ". M'ha cridat l'atenció perquè està molt ben composada i organitzada . És minimalista. El fons de pantalla és clar, i amb un estil més aviat pintoresc. Està composada en tres blocs:
- els contes
- tallers
- blog
I després també té subapartats. L'hetriat pel simple motiu, de que m'encanta com està feta la web , i la il·lustració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)