La meva idea, per la performance, no és, fer alguna acció simbòlica en algun lloc públic, sinó, muntar una mena d'espectacle, tot recitant el "manifest groc" de Salvador Dalí, Sebastià Gasch, i Lluís Montanyà, llegit a Barcelona el març de 1928.
Amb aquesta performance, vull criticar l'ensupiment de la CULTURA CATALANA, i donar a conèixer uns dels manifests més importants de l'avantguardisme català dels anys 20, que encara segueix vigent. El meu objectiu és reivindicar l'aspecte trencador de la creació.
Aquí us deixo l'enllaç on podeu llegir el manifest:
http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm#surrealisme12
diumenge, 22 de novembre del 2009
dissabte, 21 de novembre del 2009
RESSENYA JORDI PERICOT
Jordi Pericot ens mostra una sèrie d'obres classificades com a art cinètic. Generalment parlant, es basa en el moviment dels elements que es representen o que es disposen a l'espai.
Aquest artista, a la seva exposició, ens mostra una sèrie d'obres fetes en fusta, metall i altres materials. En un primer moment, juga amb els nostres ulls, sense cap mena de crítica aparent. A mesura que anem veient l'exposició, els seus quadres ja passen a tenir un caràcter més aviat, atrevit, com ara, la representació del moviment de la boca, dient "merda", o la seqüència d'un home, aparentment, defensant-se. També, em va sobtar moltíssim, un quadre, on s'hi representava un personatge , repetit moltíssimes vegades, de forma, que les primeres files es veien grans, i cada cop que t'allunyaves més petit, però no és el fet de que estigui repetit moltíssimes vegades, el que té mèrit, sinó el fet de no utilitzar una plantilla!
La exposició en sí, a primera vista, no me'n va semblar gaire d'interessant, ja que el concepte que ens van donar com a ja entès (art cinètic), no l'havia sentit mai. Un cop explicada la introducció, i a mesura que anava veient més quadres d'ell, començava a tenir interés. Crec que, alguns dels seus quadres estan molt ben aconseguits, i tot i semblar innocents, són grans crítiques, al que podia ser , un govern dictador.
PD: no tinc a mà el suport fotogràfic, la següent entrada, mostraré els quadres que més m'han interessat , dels quals parlo a la ressenya.
Aquest artista, a la seva exposició, ens mostra una sèrie d'obres fetes en fusta, metall i altres materials. En un primer moment, juga amb els nostres ulls, sense cap mena de crítica aparent. A mesura que anem veient l'exposició, els seus quadres ja passen a tenir un caràcter més aviat, atrevit, com ara, la representació del moviment de la boca, dient "merda", o la seqüència d'un home, aparentment, defensant-se. També, em va sobtar moltíssim, un quadre, on s'hi representava un personatge , repetit moltíssimes vegades, de forma, que les primeres files es veien grans, i cada cop que t'allunyaves més petit, però no és el fet de que estigui repetit moltíssimes vegades, el que té mèrit, sinó el fet de no utilitzar una plantilla!
La exposició en sí, a primera vista, no me'n va semblar gaire d'interessant, ja que el concepte que ens van donar com a ja entès (art cinètic), no l'havia sentit mai. Un cop explicada la introducció, i a mesura que anava veient més quadres d'ell, començava a tenir interés. Crec que, alguns dels seus quadres estan molt ben aconseguits, i tot i semblar innocents, són grans crítiques, al que podia ser , un govern dictador.
PD: no tinc a mà el suport fotogràfic, la següent entrada, mostraré els quadres que més m'han interessat , dels quals parlo a la ressenya.
divendres, 20 de novembre del 2009
Una mica de Tim Burton
Avui a audiovisuals, passaré aquestes dues hores en recerca d'aquest fantàstic director i dibuixant anomenat Tim Burton.
Tim Burton va nèixer un 25 d'agost de 1958, a Burbank, Califòrnia.
Segons he trobat, es diu que sempre ha sigut un noi tímid, abstret i extrany que va crèixer amb les macabres fantasies d' Edgar Allan Poe, i les obres de Charles Dickens.També és citat en la majoria de fonts que he consultat que, la seva gean afició eren les pel·lícules de terror i ciència - ficció que passaven sempre , a la sala petita del seu poble. Tim Burton, va ingressar ( no cita quin any ) a l' Institut d' Arts Gràfiques de Califòrnia. Un cop allà, va començar estudiant animació, però ho va haver de deixar perquè era massa car. Va tenir la sort, que la companyia de Disney, que buscava joves talents, li va concedir una beca. Gràcies a això, va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador de Disney. En aquell moment, tenia 21 anys.
La seva primera feina, va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge " Tod i Tobby", en el que va poder portar a terme els seus dissenys. Tot i ser la seva primera feina, ell no en té massa bon record.
La seva següent feina, també va ser frustrant ja que la Disney, li va sacrificar una bona part dels seus dissenys.
Va ser en aquesta etapa, quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment, passaria a la direcció de llargmetratges i la resta és ja la història d'una birillant i exitosa carrera com a director.
És només la introducció de la seva vida, en el pròxim escrit, inclouré la seva filmografia´.
Almodis Nogués
Tim Burton va nèixer un 25 d'agost de 1958, a Burbank, Califòrnia.
Segons he trobat, es diu que sempre ha sigut un noi tímid, abstret i extrany que va crèixer amb les macabres fantasies d' Edgar Allan Poe, i les obres de Charles Dickens.També és citat en la majoria de fonts que he consultat que, la seva gean afició eren les pel·lícules de terror i ciència - ficció que passaven sempre , a la sala petita del seu poble. Tim Burton, va ingressar ( no cita quin any ) a l' Institut d' Arts Gràfiques de Califòrnia. Un cop allà, va començar estudiant animació, però ho va haver de deixar perquè era massa car. Va tenir la sort, que la companyia de Disney, que buscava joves talents, li va concedir una beca. Gràcies a això, va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador de Disney. En aquell moment, tenia 21 anys.
La seva primera feina, va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge " Tod i Tobby", en el que va poder portar a terme els seus dissenys. Tot i ser la seva primera feina, ell no en té massa bon record.
La seva següent feina, també va ser frustrant ja que la Disney, li va sacrificar una bona part dels seus dissenys.
Va ser en aquesta etapa, quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment, passaria a la direcció de llargmetratges i la resta és ja la història d'una birillant i exitosa carrera com a director.
És només la introducció de la seva vida, en el pròxim escrit, inclouré la seva filmografia´.
Almodis Nogués
dissabte, 7 de novembre del 2009
RESSENYA DEFINITIVA
L'exposició " Ímbric " té com a tema, la recreació de dos mons. El de l'artista, i el darrer. La ressenya la centraré en la visió que tenim els artistes ( que no significa només saber pintar i dibuixar). Vaig assistir a l'explicació que va fer Pep Duran, sobre la seva última exposició. Ell parlava sobre el que realment volia transmetre. Pretenia fer-nos arribar el missatge del quotidià a través de fotografies, emmarcades en fusta.
La raó, per la qual , ell utilitza tanta fusta, és perquè, ell, al ser escenògraf,sempre ha utilitzat molt la fusta.
La exposició, també té a veure amb el mon de l'arquitectura, d'aquí, el laberint que recrea. Ell explica el seu concepte d'art, amb una metàfora, aquesta: "l'art no és una cursa de cavalls, sinó una de fons". L'exposició, un cop entesa, em sembla molt més interessant, no és un treball autobiogràfic, ni molt menys, però sí, molt personal. Què vull dir amb això, doncs, vull dir que, la proposta que ens ha presentat, és tota feta com si diguéssim amb materials reciclats, que, segons la meva interpretació, voldria aportar-nos una crítica, la del material que no es fa servir, i que, realment, s'hauria d'aprofitar. Finalment, acabaré aquesta breu ressenya, amb una frase que va dir ell, a l'acabar la seva curta expliació: "l'art no és viure per ell, sinó morir-hi, sinó et creus el que faràs, no arribaràs enlloc!"
La raó, per la qual , ell utilitza tanta fusta, és perquè, ell, al ser escenògraf,sempre ha utilitzat molt la fusta.
La exposició, també té a veure amb el mon de l'arquitectura, d'aquí, el laberint que recrea. Ell explica el seu concepte d'art, amb una metàfora, aquesta: "l'art no és una cursa de cavalls, sinó una de fons". L'exposició, un cop entesa, em sembla molt més interessant, no és un treball autobiogràfic, ni molt menys, però sí, molt personal. Què vull dir amb això, doncs, vull dir que, la proposta que ens ha presentat, és tota feta com si diguéssim amb materials reciclats, que, segons la meva interpretació, voldria aportar-nos una crítica, la del material que no es fa servir, i que, realment, s'hauria d'aprofitar. Finalment, acabaré aquesta breu ressenya, amb una frase que va dir ell, a l'acabar la seva curta expliació: "l'art no és viure per ell, sinó morir-hi, sinó et creus el que faràs, no arribaràs enlloc!"
dijous, 5 de novembre del 2009
ESBORRANY RESSENYA ÍMBRIC PER PEP DURAN
Ens han explicat el model de com de fer una ressenya, i com que, de moment, la veritat, no he tingut molta experiència, he decidit fer primer un esborrany que pugui ser corregit posteriorment per alguna de les dues professores. Dit això, ara sí, que em començo a centrar en el punt principal: l'exposició "Ímbric", per Pep Duran.
Aquesta exposició es basava en un circuit, que abordava tota la sala d'exposicions del museu. Suposadament, anava sobre la recreació de dos mons, que és el que significa "Ímbric", el títol de l'exposició. La ressenya, l'enfocaré per les mil i una coses que no he entès sobre aquesta.
Perquè; el seguir un ordre, si després, el trencava amb unes sabates que no tenien res a veure? Com recrea dos mons, en un escenari, on només hi han fustes ben posades i fotografies d'elements minúsculs? Són aquestes, i molts aspectes més que no entenc. No vull remarcar, amb aquesta sèrie de peguntes directes, i més aviat crítiques, que la exposició no fos bona, perquè sé, que Pep Duran és un escenògraf de prestigi, però crec, que persones, com jo, amb una ment, més aviat poc analista, no podem entendre ni de bon tros el que ens volia dir. Últim punt i definitiu, opinaré que, el que de debò va valdre la pena per mi, va ser la sala, que no era feta per ell.
Aquesta exposició es basava en un circuit, que abordava tota la sala d'exposicions del museu. Suposadament, anava sobre la recreació de dos mons, que és el que significa "Ímbric", el títol de l'exposició. La ressenya, l'enfocaré per les mil i una coses que no he entès sobre aquesta.
Perquè; el seguir un ordre, si després, el trencava amb unes sabates que no tenien res a veure? Com recrea dos mons, en un escenari, on només hi han fustes ben posades i fotografies d'elements minúsculs? Són aquestes, i molts aspectes més que no entenc. No vull remarcar, amb aquesta sèrie de peguntes directes, i més aviat crítiques, que la exposició no fos bona, perquè sé, que Pep Duran és un escenògraf de prestigi, però crec, que persones, com jo, amb una ment, més aviat poc analista, no podem entendre ni de bon tros el que ens volia dir. Últim punt i definitiu, opinaré que, el que de debò va valdre la pena per mi, va ser la sala, que no era feta per ell.
dilluns, 2 de novembre del 2009
MAQUETA E.ALLAN POE
No es va trobar rastre algun de Madame L'Espanaye; però com vulgui que es notés una anormal quantitat de sutge en la llar, es va efectuar un reconeixement de la xemeneia, i -horroritza dir-ho - es va extreure d'ella el cos de la seva filla, que estava col·locat cap avall i que havia estat introduït per l'estreta obertura fins a una altura considerable. El cos estava encara calent. En examinar-ho es van comprovar en ell nombroses escoriaciones ocasionades sens dubte per la violència amb que el cos havia estat posat allà i per l'esforç que va haver d'utilitzar-se per treure-ho. En la seva cara es veien profundes esgarrapades, i en la gola, moradenques magulladuras i fondes rastres produïdes per les ungles, com si la mort
s'hagués verificat per estrangulació.diumenge, 1 de novembre del 2009
CRÍTICA EXPOSICIÓ NO-LLOC
La exposició del no-lloc es basa fonamentalment, en les cartografies relacionades amb la riquesa i la felicitat dels països rics i pobres, i una sèrie de curtsmetratges seguits amb base els problemes amb palestina, un altre amb efectes òptics, i un que es podia interpretar com una base de dades universal.
Ara, que ja tinc feta la introducció, em centro ja, en el punt principal. La crítica personal.
Objectivament, crec que l'exposició recreada era interessant, però amb poca informació. Vem anar massa desinformats, i , a l'arribar allà, veure tota aquella parafernàlia, ens vem quedar una mica perplexos, fins al punt que havien persones completament perdudes.
Subjectivament, i més personal, l'exposició em va agradar , al principi , no entenia massa bé el concepte, però després quan ens van donar el fulletó explicatiu, més o menys vaig anar copsant la idea. En definitiva, la exposició força interessant.
Ara, que ja tinc feta la introducció, em centro ja, en el punt principal. La crítica personal.
Objectivament, crec que l'exposició recreada era interessant, però amb poca informació. Vem anar massa desinformats, i , a l'arribar allà, veure tota aquella parafernàlia, ens vem quedar una mica perplexos, fins al punt que havien persones completament perdudes.
Subjectivament, i més personal, l'exposició em va agradar , al principi , no entenia massa bé el concepte, però després quan ens van donar el fulletó explicatiu, més o menys vaig anar copsant la idea. En definitiva, la exposició força interessant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)