Jordi Pericot ens mostra una sèrie d'obres classificades com a art cinètic. Generalment parlant, es basa en el moviment dels elements que es representen o que es disposen a l'espai.
Aquest artista, a la seva exposició, ens mostra una sèrie d'obres fetes en fusta, metall i altres materials. En un primer moment, juga amb els nostres ulls, sense cap mena de crítica aparent. A mesura que anem veient l'exposició, els seus quadres ja passen a tenir un caràcter més aviat, atrevit, com ara, la representació del moviment de la boca, dient "merda", o la seqüència d'un home, aparentment, defensant-se. També, em va sobtar moltíssim, un quadre, on s'hi representava un personatge , repetit moltíssimes vegades, de forma, que les primeres files es veien grans, i cada cop que t'allunyaves més petit, però no és el fet de que estigui repetit moltíssimes vegades, el que té mèrit, sinó el fet de no utilitzar una plantilla!
La exposició en sí, a primera vista, no me'n va semblar gaire d'interessant, ja que el concepte que ens van donar com a ja entès (art cinètic), no l'havia sentit mai. Un cop explicada la introducció, i a mesura que anava veient més quadres d'ell, començava a tenir interés. Crec que, alguns dels seus quadres estan molt ben aconseguits, i tot i semblar innocents, són grans crítiques, al que podia ser , un govern dictador.
PD: no tinc a mà el suport fotogràfic, la següent entrada, mostraré els quadres que més m'han interessat , dels quals parlo a la ressenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada