El dimecres 16 de Desembre vaig assistir a la presentació del projecte de fi de carrera de l'Aníbal Parada.
La instal·lació es composava en una reconstrucció que seria la paret que ell vol tirar a terra i que vol tornar al seu lloc. També, ens mostra els plànols de la paret, i de la Sala Miró. El seu projecte en sí, el trobo interessant, tot i que no puc opinar gaire al respecte, ja que no tinc el coneixement suficient per saber fins a quin punt és regressiu, i trencador . Com que consto de suport fotogràfic, puc comentar a través de les imatges l'altre exposició, d'una artista, que també presentava el projecte de fi de carrera, que j l'he trobat molt més interessant ,ja que en l'àmbit familiar en el que visc se'n parla molt d'inventaris, i de documentació d'objectes. Al principi,no em va cridar massa l'atenció el projecte de la Mireia, però un cop exposat, s'ha d'acceptar que guanya molt més. És impressionant com el que les persones considerem art!
Però, la pegunta del milió de dòlars, qui classifica el que és art?
Pel simple fet, de fer-me aquesta pregunta, em va agradar tant el seu projecte. Seguidament, a la pròxima entrada, pujaré el suport fotogràfic per aclarir el que no s'hagi entès a la ressenya.
dijous, 17 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
RESSENYA JOHN CAGE
Avui, 9 de Novembre, els alumnes de 1er B de Batxillerat Artístic, hem anat a veure una exposició relacionada amb John Cage, i hem fet un taller relacionat amb ell també.
Des del meu punt de vista, no m’ha cridat massa l’atenció, perquè, puc considerar-lo artista, perquè va crear la música “electrònica”, i era molt bo fent “performances”. Però crec que va abusar en cridar l’atenció.
La peça anomenada “ 4 minuts 33”, no li trobo el sentit per enlloc. Jo reconec, ara mateix no sé si com artista, o com a què, que m’hagués indignat completament, si anés a un concert, i em trobés a un home que està en silenci durant el període de temps que dóna títol a la obra. I és que Cage, pel que ha explicat avui el senyor, tenia una tendència a trencar tots els esquemes, massa bèstia. Com a adolescent, es clar, que també busco trencar els esquemes de la societat, i fer-me en un lloc a aquest mon, però com he dit, ell en va abusar. No tot és dolent, no obstant; John Cage, penso que va fer molt per la música.
Des del meu punt de vista, no m’ha cridat massa l’atenció, perquè, puc considerar-lo artista, perquè va crear la música “electrònica”, i era molt bo fent “performances”. Però crec que va abusar en cridar l’atenció.
La peça anomenada “ 4 minuts 33”, no li trobo el sentit per enlloc. Jo reconec, ara mateix no sé si com artista, o com a què, que m’hagués indignat completament, si anés a un concert, i em trobés a un home que està en silenci durant el període de temps que dóna títol a la obra. I és que Cage, pel que ha explicat avui el senyor, tenia una tendència a trencar tots els esquemes, massa bèstia. Com a adolescent, es clar, que també busco trencar els esquemes de la societat, i fer-me en un lloc a aquest mon, però com he dit, ell en va abusar. No tot és dolent, no obstant; John Cage, penso que va fer molt per la música.
dimecres, 2 de desembre del 2009
CHRIS BURDEN: LA VIVA IMATGE DE LA "PERFORMANCE"
Chris Burden va nèixer a Boston, l'any 1946 , i és conegut sobretot per les seves "performances".
Segons el meu punt de vista, aquest senyor, és una persona, amb necessitat de cridar l'atenció d'una forma força exagerada. Un cop lllegides les referènfies que ens va fer saber l'Oriol Fondevila a través del blog, puc dir amb seguretat una sèrie de coses.
Chris Burden, crec que ara mateix, per nosaltres , els estudiants de batxillerat artístic plàstic i escènic és una gran ajuda per a nosaltres. Ell ens mostra que, per molt absurda que sembli una idea, es pot arribar a portar a terme ( sempre amb uns límits, no cal passar-se d'absurd). Aques personatge destacat, entre d'altres objectius que vol assolir, pretén o pretenia criticar, l'aspecte conservador de l'educació, o criticar el sistema polític d'aquell temps. Posant punt i final, per mi, Chris Burden, és una persona digna de considerar artista.
Segons el meu punt de vista, aquest senyor, és una persona, amb necessitat de cridar l'atenció d'una forma força exagerada. Un cop lllegides les referènfies que ens va fer saber l'Oriol Fondevila a través del blog, puc dir amb seguretat una sèrie de coses.
Chris Burden, crec que ara mateix, per nosaltres , els estudiants de batxillerat artístic plàstic i escènic és una gran ajuda per a nosaltres. Ell ens mostra que, per molt absurda que sembli una idea, es pot arribar a portar a terme ( sempre amb uns límits, no cal passar-se d'absurd). Aques personatge destacat, entre d'altres objectius que vol assolir, pretén o pretenia criticar, l'aspecte conservador de l'educació, o criticar el sistema polític d'aquell temps. Posant punt i final, per mi, Chris Burden, és una persona digna de considerar artista.
diumenge, 22 de novembre del 2009
IDEA PERFORMANCE
La meva idea, per la performance, no és, fer alguna acció simbòlica en algun lloc públic, sinó, muntar una mena d'espectacle, tot recitant el "manifest groc" de Salvador Dalí, Sebastià Gasch, i Lluís Montanyà, llegit a Barcelona el març de 1928.
Amb aquesta performance, vull criticar l'ensupiment de la CULTURA CATALANA, i donar a conèixer uns dels manifests més importants de l'avantguardisme català dels anys 20, que encara segueix vigent. El meu objectiu és reivindicar l'aspecte trencador de la creació.
Aquí us deixo l'enllaç on podeu llegir el manifest:
http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm#surrealisme12
Amb aquesta performance, vull criticar l'ensupiment de la CULTURA CATALANA, i donar a conèixer uns dels manifests més importants de l'avantguardisme català dels anys 20, que encara segueix vigent. El meu objectiu és reivindicar l'aspecte trencador de la creació.
Aquí us deixo l'enllaç on podeu llegir el manifest:
http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm#surrealisme12
dissabte, 21 de novembre del 2009
RESSENYA JORDI PERICOT
Jordi Pericot ens mostra una sèrie d'obres classificades com a art cinètic. Generalment parlant, es basa en el moviment dels elements que es representen o que es disposen a l'espai.
Aquest artista, a la seva exposició, ens mostra una sèrie d'obres fetes en fusta, metall i altres materials. En un primer moment, juga amb els nostres ulls, sense cap mena de crítica aparent. A mesura que anem veient l'exposició, els seus quadres ja passen a tenir un caràcter més aviat, atrevit, com ara, la representació del moviment de la boca, dient "merda", o la seqüència d'un home, aparentment, defensant-se. També, em va sobtar moltíssim, un quadre, on s'hi representava un personatge , repetit moltíssimes vegades, de forma, que les primeres files es veien grans, i cada cop que t'allunyaves més petit, però no és el fet de que estigui repetit moltíssimes vegades, el que té mèrit, sinó el fet de no utilitzar una plantilla!
La exposició en sí, a primera vista, no me'n va semblar gaire d'interessant, ja que el concepte que ens van donar com a ja entès (art cinètic), no l'havia sentit mai. Un cop explicada la introducció, i a mesura que anava veient més quadres d'ell, començava a tenir interés. Crec que, alguns dels seus quadres estan molt ben aconseguits, i tot i semblar innocents, són grans crítiques, al que podia ser , un govern dictador.
PD: no tinc a mà el suport fotogràfic, la següent entrada, mostraré els quadres que més m'han interessat , dels quals parlo a la ressenya.
Aquest artista, a la seva exposició, ens mostra una sèrie d'obres fetes en fusta, metall i altres materials. En un primer moment, juga amb els nostres ulls, sense cap mena de crítica aparent. A mesura que anem veient l'exposició, els seus quadres ja passen a tenir un caràcter més aviat, atrevit, com ara, la representació del moviment de la boca, dient "merda", o la seqüència d'un home, aparentment, defensant-se. També, em va sobtar moltíssim, un quadre, on s'hi representava un personatge , repetit moltíssimes vegades, de forma, que les primeres files es veien grans, i cada cop que t'allunyaves més petit, però no és el fet de que estigui repetit moltíssimes vegades, el que té mèrit, sinó el fet de no utilitzar una plantilla!
La exposició en sí, a primera vista, no me'n va semblar gaire d'interessant, ja que el concepte que ens van donar com a ja entès (art cinètic), no l'havia sentit mai. Un cop explicada la introducció, i a mesura que anava veient més quadres d'ell, començava a tenir interés. Crec que, alguns dels seus quadres estan molt ben aconseguits, i tot i semblar innocents, són grans crítiques, al que podia ser , un govern dictador.
PD: no tinc a mà el suport fotogràfic, la següent entrada, mostraré els quadres que més m'han interessat , dels quals parlo a la ressenya.
divendres, 20 de novembre del 2009
Una mica de Tim Burton
Avui a audiovisuals, passaré aquestes dues hores en recerca d'aquest fantàstic director i dibuixant anomenat Tim Burton.
Tim Burton va nèixer un 25 d'agost de 1958, a Burbank, Califòrnia.
Segons he trobat, es diu que sempre ha sigut un noi tímid, abstret i extrany que va crèixer amb les macabres fantasies d' Edgar Allan Poe, i les obres de Charles Dickens.També és citat en la majoria de fonts que he consultat que, la seva gean afició eren les pel·lícules de terror i ciència - ficció que passaven sempre , a la sala petita del seu poble. Tim Burton, va ingressar ( no cita quin any ) a l' Institut d' Arts Gràfiques de Califòrnia. Un cop allà, va començar estudiant animació, però ho va haver de deixar perquè era massa car. Va tenir la sort, que la companyia de Disney, que buscava joves talents, li va concedir una beca. Gràcies a això, va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador de Disney. En aquell moment, tenia 21 anys.
La seva primera feina, va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge " Tod i Tobby", en el que va poder portar a terme els seus dissenys. Tot i ser la seva primera feina, ell no en té massa bon record.
La seva següent feina, també va ser frustrant ja que la Disney, li va sacrificar una bona part dels seus dissenys.
Va ser en aquesta etapa, quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment, passaria a la direcció de llargmetratges i la resta és ja la història d'una birillant i exitosa carrera com a director.
És només la introducció de la seva vida, en el pròxim escrit, inclouré la seva filmografia´.
Almodis Nogués
Tim Burton va nèixer un 25 d'agost de 1958, a Burbank, Califòrnia.
Segons he trobat, es diu que sempre ha sigut un noi tímid, abstret i extrany que va crèixer amb les macabres fantasies d' Edgar Allan Poe, i les obres de Charles Dickens.També és citat en la majoria de fonts que he consultat que, la seva gean afició eren les pel·lícules de terror i ciència - ficció que passaven sempre , a la sala petita del seu poble. Tim Burton, va ingressar ( no cita quin any ) a l' Institut d' Arts Gràfiques de Califòrnia. Un cop allà, va començar estudiant animació, però ho va haver de deixar perquè era massa car. Va tenir la sort, que la companyia de Disney, que buscava joves talents, li va concedir una beca. Gràcies a això, va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador de Disney. En aquell moment, tenia 21 anys.
La seva primera feina, va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge " Tod i Tobby", en el que va poder portar a terme els seus dissenys. Tot i ser la seva primera feina, ell no en té massa bon record.
La seva següent feina, també va ser frustrant ja que la Disney, li va sacrificar una bona part dels seus dissenys.
Va ser en aquesta etapa, quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment, passaria a la direcció de llargmetratges i la resta és ja la història d'una birillant i exitosa carrera com a director.
És només la introducció de la seva vida, en el pròxim escrit, inclouré la seva filmografia´.
Almodis Nogués
dissabte, 7 de novembre del 2009
RESSENYA DEFINITIVA
L'exposició " Ímbric " té com a tema, la recreació de dos mons. El de l'artista, i el darrer. La ressenya la centraré en la visió que tenim els artistes ( que no significa només saber pintar i dibuixar). Vaig assistir a l'explicació que va fer Pep Duran, sobre la seva última exposició. Ell parlava sobre el que realment volia transmetre. Pretenia fer-nos arribar el missatge del quotidià a través de fotografies, emmarcades en fusta.
La raó, per la qual , ell utilitza tanta fusta, és perquè, ell, al ser escenògraf,sempre ha utilitzat molt la fusta.
La exposició, també té a veure amb el mon de l'arquitectura, d'aquí, el laberint que recrea. Ell explica el seu concepte d'art, amb una metàfora, aquesta: "l'art no és una cursa de cavalls, sinó una de fons". L'exposició, un cop entesa, em sembla molt més interessant, no és un treball autobiogràfic, ni molt menys, però sí, molt personal. Què vull dir amb això, doncs, vull dir que, la proposta que ens ha presentat, és tota feta com si diguéssim amb materials reciclats, que, segons la meva interpretació, voldria aportar-nos una crítica, la del material que no es fa servir, i que, realment, s'hauria d'aprofitar. Finalment, acabaré aquesta breu ressenya, amb una frase que va dir ell, a l'acabar la seva curta expliació: "l'art no és viure per ell, sinó morir-hi, sinó et creus el que faràs, no arribaràs enlloc!"
La raó, per la qual , ell utilitza tanta fusta, és perquè, ell, al ser escenògraf,sempre ha utilitzat molt la fusta.
La exposició, també té a veure amb el mon de l'arquitectura, d'aquí, el laberint que recrea. Ell explica el seu concepte d'art, amb una metàfora, aquesta: "l'art no és una cursa de cavalls, sinó una de fons". L'exposició, un cop entesa, em sembla molt més interessant, no és un treball autobiogràfic, ni molt menys, però sí, molt personal. Què vull dir amb això, doncs, vull dir que, la proposta que ens ha presentat, és tota feta com si diguéssim amb materials reciclats, que, segons la meva interpretació, voldria aportar-nos una crítica, la del material que no es fa servir, i que, realment, s'hauria d'aprofitar. Finalment, acabaré aquesta breu ressenya, amb una frase que va dir ell, a l'acabar la seva curta expliació: "l'art no és viure per ell, sinó morir-hi, sinó et creus el que faràs, no arribaràs enlloc!"
dijous, 5 de novembre del 2009
ESBORRANY RESSENYA ÍMBRIC PER PEP DURAN
Ens han explicat el model de com de fer una ressenya, i com que, de moment, la veritat, no he tingut molta experiència, he decidit fer primer un esborrany que pugui ser corregit posteriorment per alguna de les dues professores. Dit això, ara sí, que em començo a centrar en el punt principal: l'exposició "Ímbric", per Pep Duran.
Aquesta exposició es basava en un circuit, que abordava tota la sala d'exposicions del museu. Suposadament, anava sobre la recreació de dos mons, que és el que significa "Ímbric", el títol de l'exposició. La ressenya, l'enfocaré per les mil i una coses que no he entès sobre aquesta.
Perquè; el seguir un ordre, si després, el trencava amb unes sabates que no tenien res a veure? Com recrea dos mons, en un escenari, on només hi han fustes ben posades i fotografies d'elements minúsculs? Són aquestes, i molts aspectes més que no entenc. No vull remarcar, amb aquesta sèrie de peguntes directes, i més aviat crítiques, que la exposició no fos bona, perquè sé, que Pep Duran és un escenògraf de prestigi, però crec, que persones, com jo, amb una ment, més aviat poc analista, no podem entendre ni de bon tros el que ens volia dir. Últim punt i definitiu, opinaré que, el que de debò va valdre la pena per mi, va ser la sala, que no era feta per ell.
Aquesta exposició es basava en un circuit, que abordava tota la sala d'exposicions del museu. Suposadament, anava sobre la recreació de dos mons, que és el que significa "Ímbric", el títol de l'exposició. La ressenya, l'enfocaré per les mil i una coses que no he entès sobre aquesta.
Perquè; el seguir un ordre, si després, el trencava amb unes sabates que no tenien res a veure? Com recrea dos mons, en un escenari, on només hi han fustes ben posades i fotografies d'elements minúsculs? Són aquestes, i molts aspectes més que no entenc. No vull remarcar, amb aquesta sèrie de peguntes directes, i més aviat crítiques, que la exposició no fos bona, perquè sé, que Pep Duran és un escenògraf de prestigi, però crec, que persones, com jo, amb una ment, més aviat poc analista, no podem entendre ni de bon tros el que ens volia dir. Últim punt i definitiu, opinaré que, el que de debò va valdre la pena per mi, va ser la sala, que no era feta per ell.
dilluns, 2 de novembre del 2009
MAQUETA E.ALLAN POE
No es va trobar rastre algun de Madame L'Espanaye; però com vulgui que es notés una anormal quantitat de sutge en la llar, es va efectuar un reconeixement de la xemeneia, i -horroritza dir-ho - es va extreure d'ella el cos de la seva filla, que estava col·locat cap avall i que havia estat introduït per l'estreta obertura fins a una altura considerable. El cos estava encara calent. En examinar-ho es van comprovar en ell nombroses escoriaciones ocasionades sens dubte per la violència amb que el cos havia estat posat allà i per l'esforç que va haver d'utilitzar-se per treure-ho. En la seva cara es veien profundes esgarrapades, i en la gola, moradenques magulladuras i fondes rastres produïdes per les ungles, com si la mort
s'hagués verificat per estrangulació.diumenge, 1 de novembre del 2009
CRÍTICA EXPOSICIÓ NO-LLOC
La exposició del no-lloc es basa fonamentalment, en les cartografies relacionades amb la riquesa i la felicitat dels països rics i pobres, i una sèrie de curtsmetratges seguits amb base els problemes amb palestina, un altre amb efectes òptics, i un que es podia interpretar com una base de dades universal.
Ara, que ja tinc feta la introducció, em centro ja, en el punt principal. La crítica personal.
Objectivament, crec que l'exposició recreada era interessant, però amb poca informació. Vem anar massa desinformats, i , a l'arribar allà, veure tota aquella parafernàlia, ens vem quedar una mica perplexos, fins al punt que havien persones completament perdudes.
Subjectivament, i més personal, l'exposició em va agradar , al principi , no entenia massa bé el concepte, però després quan ens van donar el fulletó explicatiu, més o menys vaig anar copsant la idea. En definitiva, la exposició força interessant.
Ara, que ja tinc feta la introducció, em centro ja, en el punt principal. La crítica personal.
Objectivament, crec que l'exposició recreada era interessant, però amb poca informació. Vem anar massa desinformats, i , a l'arribar allà, veure tota aquella parafernàlia, ens vem quedar una mica perplexos, fins al punt que havien persones completament perdudes.
Subjectivament, i més personal, l'exposició em va agradar , al principi , no entenia massa bé el concepte, però després quan ens van donar el fulletó explicatiu, més o menys vaig anar copsant la idea. En definitiva, la exposició força interessant.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Lladres de voluntat
Ella va nèixer un 31 de Gener. Ella, ja de ben petita es dedicava a observar les persones, a estar hores i hores en silenci... Sempre es quedava entusiasmada, observant, sempre a una llarga distància, com les persones tendien a criticar als demés - sovint, entre ells, sense donar-se'n compte.
La mare sempre li deia, no miris tan fixament, que es pensaran que els hi vols mal... La criatura, resignada, amb un vocabulari propi de l'edat, li rutinava. Mirava la televisió. Com era costum, s'aixecava expressament,a les 7 del matí per veure les sèries de dibuixos animats de moda. Va anar creixent , i cada cop més, descobria la duresa del mon. Amb sis anyets, que debia tenir, tot mirant la televisió va preguntar al pare - encara que fos el menys involucrat en aquests temes - perquè hi havien tantes guerres. Ell sempre li responia amb un gran somriure: és política, filla, no ho entendràs mai...
Fins que ho va entendre. Va entendre, el sistema en el que vivia. La llei del més fort. Democràcia amagada rere un bon grapat de diners. Interés.
Canviant de tema radicalment, ella tindrà ja uns 17 anys , i ha vist la cara i la creu de la vida. Ja sap amb qui pot confiar i en qui no. Ella li ha tocat ser la confident, és el rol. Sempre hi ha el cap de la tribu, i els seus seguidors. Llei de vida. Si no vols ser trepitjat, sigues el millor!
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Foto 10: antic; modern.
Finalment, acabo aquesta selecció de deu imatges amb aquesta foto presa a un dos edificis. El primer, que es veu més a prop i el de darrere que es veu més lluny. Foto presa en pla general. Composada, com he dit abans pels dos edificis. En aquesta foto, he buscat el contrast entre el modern, i l'antic del que veia.
Foto 9: càncer pagat
Foto 8: enfilem-nos per la paret!
Foto 7: colors
Context de la imatge: la llibertat.
Foto 6: pluma inscrita en una circumferència
Foto 5: esclaus de les hores
Foto 4: cendra
Foto 3: l'art alçat
Foto d'una de les parets de la Roca Umbert. Enquadrament vertical. Està feta en contrapicat. La composició de la imatge l'he basat en tres coses: el dibuix, la paret i el cel. El dibuix, no l'he enquadrat del tot, perquè volia que no es veiés tot el mur, per tal que l'espectador pogués imaginar-lo.
Foto 2: quart creixent
Foto 1: diferents textures
Aquesta foto està feta en contrapicat. Té una profunditat de camp més aviat llarga. Enquadrada de forma vertical. Està composada per la tela que es fa servir com una mena de teulada i la xemeneia. En aquesta imatge volia crear diferents textures en un sola: la primera, no llisa, com es pot comprovar en la tela, i la segona, la de la xemeneia, més pura. Amb la imatge volia jugar amb les diferents textures, per tal que no quedés una foto, on només estigués composada per la xemeneia, i el cel (en paper secondari l'edifici).
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Estan plovent idees del meu cap
Si em guiés per la llei del mínim esforç, faria la típica foto fosca on hi aparegués un gat negre, i quelcom més... Però crec, que em decebria. Mentre escolto la meva cançó per relaxar-me, la meva ment, comença a imaginar, crear,i construir mons adversos... Tanco els ulls, imagino la situació. Una noia. La nit. La soledat. M'imaginava vestida amb un vestit blanc, força discret, res de l'altre mon. Res de maquillatge;crec massa en la naturalitat.
Les proves, només em van donar un escenari: el meu estimat terrat de casa, però vull arribar més enllà... Vull que tingui significat per ella sola, sense haver de comentar que vol dir cada cosa que he fet. Edgar Allan Poe era amant de la por, l'angoixa, la paranoia, el crim (un home poc alegre). Cada relat que llegeixo, em deixa més sorpresa. Quan tinc una idea me l'ensorra, però per fi; amb el llibre "Crims del carrer Mogue" aconsegueixo el que busco. Voldria representar la filla de " Mademoiselle Camilla", l'altra víctima del llibre.
Ha deixat de ploure en aquest precís instant.
Les proves, només em van donar un escenari: el meu estimat terrat de casa, però vull arribar més enllà... Vull que tingui significat per ella sola, sense haver de comentar que vol dir cada cosa que he fet. Edgar Allan Poe era amant de la por, l'angoixa, la paranoia, el crim (un home poc alegre). Cada relat que llegeixo, em deixa més sorpresa. Quan tinc una idea me l'ensorra, però per fi; amb el llibre "Crims del carrer Mogue" aconsegueixo el que busco. Voldria representar la filla de " Mademoiselle Camilla", l'altra víctima del llibre.
Ha deixat de ploure en aquest precís instant.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
PROVES EAP
Aquesta foto la vaig fer al terrat de casa meva, al vespre, de tal manera que la llum de la foto era perfecta. Aquesta foto el que pretenia expressar era la mort, és a dir, millor expressat;el més enllà.
Aquesta foto està inspirada en el conte "Els crims del carrer Morgue" d'Edgar Allan Poe, ja que el lloc on està feta la foto recorda molt a l'estètica on pots imaginar que passa el relat.
Aquesta foto tan sols l'he triat, pel fet de que penso que és un lloc obscur, i que es podria basar perfectament en algun dels seus llibre.
Aquesta foto la poso perquè penso que calca perfectament els sentimens, o el que vol que sentim, Edgar Allan Poe, en tots els seus llibres, l'angoixa, de veure quelcom sorprenent, o el fet d'estar a punt de morir assasssinat.De moment, només puc pujar aquestes fotos, després, pujaré les demés.
Mar
Com en un mar d'ilusions,vaig rumb enllà.Com en un mar de desenganys,vaig creient-me a la gent. Com en un mar,jo segueixo camí recte, sense mirar, ni pensar en obstacles. Com en un mar de segons, hi han persones i records que es queden enrere. . .
Com en un mar...
Com en un mar...
dijous, 1 d’octubre del 2009
Trossos de vida
Trossos de vida. Etapes. Temps. Volem trobar-li explicació a tot. Tenim por al desconegut, surrealista. Diferents estils. Les persones vivim de boniques paraules, mirades pícares, somriures avergonyits...
Les persones vivim, o desvivim, de fracassos, de decepcions, d'enganys, d'amors no correspostos... Paraules.Bones o dolentes. Hi ha tantíssima gent que s'expressa des de l'altra banda del mur. Ens amaguem darrere les estètiques. Admirem els estereotips.Plorem sols, sempre patint en silenci. Queda tan poca descència. Hipocresia, guarnida de baixa autoestima. Paguem el preu. Som nosaltres, i només nosaltres, qui de debò hem de fer un mon millor. Fa molts anys, el meu pare em deia: si no t'agrada el que fas, no la faràs mai bé. Noves persones, nous amors, noves experiències, noves paranoies. Fraccions de minut. Ens enamorem, perdem el que més ens estimàvem, diem adèu a tantes coses... Si no caus, no t'aixeques. No obstant, sinó perquè es va crear la gravetat?
Ara, abans, i despres. Trossos de vida. I sí, em menjaré aquest tros de vida.
Les persones vivim, o desvivim, de fracassos, de decepcions, d'enganys, d'amors no correspostos... Paraules.Bones o dolentes. Hi ha tantíssima gent que s'expressa des de l'altra banda del mur. Ens amaguem darrere les estètiques. Admirem els estereotips.Plorem sols, sempre patint en silenci. Queda tan poca descència. Hipocresia, guarnida de baixa autoestima. Paguem el preu. Som nosaltres, i només nosaltres, qui de debò hem de fer un mon millor. Fa molts anys, el meu pare em deia: si no t'agrada el que fas, no la faràs mai bé. Noves persones, nous amors, noves experiències, noves paranoies. Fraccions de minut. Ens enamorem, perdem el que més ens estimàvem, diem adèu a tantes coses... Si no caus, no t'aixeques. No obstant, sinó perquè es va crear la gravetat?
Ara, abans, i despres. Trossos de vida. I sí, em menjaré aquest tros de vida.
dimecres, 30 de setembre del 2009
Prova Edgar Allan Poe
Aquí us penjo una mostra del que podria ser la imatge que representés Edgar Allan Poe.
Es tracta d'una mena de porta tapiada que significaria,almenys per mi, el cor delatador, ja que el cor, només se sent, no es veu.
Es tracta d'una mena de porta tapiada que significaria,almenys per mi, el cor delatador, ja que el cor, només se sent, no es veu.
dimarts, 29 de setembre del 2009
SOM ART!
Desitgem ser lliures. Oblidar el passat, que rere dia ens retorna mals moments. Desitgem ser oblidats,no formar part de res, ni de ningú. Llavors,ve, el canvi inesperat. Persones diferents, però amb una cosa en comú, l'art. Diferents formes de dibuixar, diferents experiències, anècdotes, vides paral·leles. Som artistes de les nostres vides, dibuixem a plaer, plorem pel mateix, riem pel mateix, i som la mateixa persona. Amb dues setmanes, hem conegut estils, formes de fer completament alienes. El que de debò ens mancava en aquesta dura etapa l'hem trobada , i tot, gràcies a vosaltres, amb amor, i molt de respecte, algú a la qui heu rescatat. Merci.
Pd: també va per la mirr, sens dubte, una de les persones més hippi guais del món ^^
dilluns, 28 de setembre del 2009
divendres, 25 de setembre del 2009
Edgar Allan Poe fou un dels millors poetes de tota la història. És conegut com un dels millors escriptors de terror.
La imatge l'he treta de google ja que, de moment, no tinc la càmara a mà, i no he pogut fer alguns esborranys, i/o fotos sobre aquest temari.
El link de la imatg és aquest:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibU4KWc6yWOxl-atnoJPY6QaTFlagk7wlydV4gkaRuEDZzThv6E1kWFTElG3fQdEtFvIGPDFy1PwMVAXpBJp87bkA1YOCNjJc4hAuMp8RFgHwW4uzUEu1wxPYYi8uGzo0CgvY-Bw51blLH/s1600-h/poe.jpg
La imatge l'he treta de google ja que, de moment, no tinc la càmara a mà, i no he pogut fer alguns esborranys, i/o fotos sobre aquest temari.
El link de la imatg és aquest:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibU4KWc6yWOxl-atnoJPY6QaTFlagk7wlydV4gkaRuEDZzThv6E1kWFTElG3fQdEtFvIGPDFy1PwMVAXpBJp87bkA1YOCNjJc4hAuMp8RFgHwW4uzUEu1wxPYYi8uGzo0CgvY-Bw51blLH/s1600-h/poe.jpg
Subscriure's a:
Missatges (Atom)