El passat divendres , els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem visitar la fundació Tàpies on un cop arribat allà, vàrem iniciar una visita a l'exposició d'Anna Maria Maiolino.
Aquesta artista es plantejava l'art des de la defecació ( tot i que soni estúpid ).
La fundació reuneix més de 80 obres d'aquesta artista.
És la primera gran mostra d'aquesta artista arreu d'Europa.
Ella, és una artista contemporània que busca molt la protesta que vivia en aquella època. Segons ella l'art es menjava,es digeria i es defecava, així ella, va ser com el va plasmar.
A l'exposició vem poder veure tan: un mapa mundi fet de fang, una filera de xurros també feta del mateix material, entre moltes altre coses més.
Com a opinió personal considero que la obra , no em va acabar de fer el pes, tot i que un cop vas buscant informació li vas trobant significat.
També crec que anàvem massa mancats d'informació. Tot i aquests inconvenients, després de la recerca i la prèvia visita, trobo força interessant la seva feina.
dimarts, 23 de novembre del 2010
diumenge, 21 de novembre del 2010
Ressenya: Mariscal
El passat divendres els alumnes de batxillerat artístic vàrem anar a veure tres exposicions: la de Carlos Mariscal i la de Maria Maiolino.
En aquesta entrada faré la ressenya de Mariscal, i a la següent faré la de Maria Maiolino.
Bé doncs, comencem!
L'exposició de Carlos Mariscal es situa a "la Pedrera" a Barcelona.
L'exposició es compon primer d'una espècie de cortina feta d'esbossos per ell.
Un cop entrat a la sala es veuen diferents tipus de lletres ( millor dit: tipografia ).
Eren representades amb volum, i Mariscal usa la majoria de cops colors vius , i de formes gracioses que són més aviat infantils.
Un cop això, vem veure diferents objectes que ell havia dissenyat per encàrrec, que també seguien la regla que he anomenat abans: colors vius i formes més aviat gracioses.
En definitiva: l'exposició vista explica una mica la seva biografia a través de les seves obres.
Finalment, el que més em va agradar va ser el que serà la seva nova pel·lícula dirigida per Trueba.
Va ser una bona visita, i reconec que Carlos Mariscal està molt bé.
En aquesta entrada faré la ressenya de Mariscal, i a la següent faré la de Maria Maiolino.
Bé doncs, comencem!
L'exposició de Carlos Mariscal es situa a "la Pedrera" a Barcelona.
L'exposició es compon primer d'una espècie de cortina feta d'esbossos per ell.
Un cop entrat a la sala es veuen diferents tipus de lletres ( millor dit: tipografia ).
Eren representades amb volum, i Mariscal usa la majoria de cops colors vius , i de formes gracioses que són més aviat infantils.
Un cop això, vem veure diferents objectes que ell havia dissenyat per encàrrec, que també seguien la regla que he anomenat abans: colors vius i formes més aviat gracioses.
En definitiva: l'exposició vista explica una mica la seva biografia a través de les seves obres.
Finalment, el que més em va agradar va ser el que serà la seva nova pel·lícula dirigida per Trueba.
Va ser una bona visita, i reconec que Carlos Mariscal està molt bé.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Ressenya VACCA
El dijous dia 11 de novembre, els alumnes de 2n batxillerat vàrem anar al museu de Granollers a veure l'exposició anomenada VACCA per part de Vicenç Vacca.
La sala estava composada de tres aparells de música penjats del sostre emmarcats amb un marc barroc.
Les ràdios estaven sincrinitzades per fer que cada ràdio o aparell de música sintonitzés una melodia diferent amb forma de crescendo i decrescendo, que més endavant, des del meu punt de vista , interpretaré.
Al principi reconec que no em va cridar gens l'atenció.
No entenia res, no hi havia cap tipu d'explicació , etc.
Un cop l'artista va explicar una mica el significat ja li vaig anar treient l'entrallat a l'assumpte fins a treure unes quantes interpretacions:
1. Pot significar el pas entre el catastròfic causat per la societat humana explicada amb crescendos i decrescendos.
2. La industrialització.
I finalment , i última; els diferents aspectes d'avui - el dia a dia.
Influenciat per Duchamp, segurament pel corrent dadaista. D'aquí, la seva obra, que jo crec que trenca amb els esquemes del que podríem considerar normal.
La sala estava composada de tres aparells de música penjats del sostre emmarcats amb un marc barroc.
Les ràdios estaven sincrinitzades per fer que cada ràdio o aparell de música sintonitzés una melodia diferent amb forma de crescendo i decrescendo, que més endavant, des del meu punt de vista , interpretaré.
Al principi reconec que no em va cridar gens l'atenció.
No entenia res, no hi havia cap tipu d'explicació , etc.
Un cop l'artista va explicar una mica el significat ja li vaig anar treient l'entrallat a l'assumpte fins a treure unes quantes interpretacions:
1. Pot significar el pas entre el catastròfic causat per la societat humana explicada amb crescendos i decrescendos.
2. La industrialització.
I finalment , i última; els diferents aspectes d'avui - el dia a dia.
Influenciat per Duchamp, segurament pel corrent dadaista. D'aquí, la seva obra, que jo crec que trenca amb els esquemes del que podríem considerar normal.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)