Si em guiés per la llei del mínim esforç, faria la típica foto fosca on hi aparegués un gat negre, i quelcom més... Però crec, que em decebria. Mentre escolto la meva cançó per relaxar-me, la meva ment, comença a imaginar, crear,i construir mons adversos... Tanco els ulls, imagino la situació. Una noia. La nit. La soledat. M'imaginava vestida amb un vestit blanc, força discret, res de l'altre mon. Res de maquillatge;crec massa en la naturalitat.
Les proves, només em van donar un escenari: el meu estimat terrat de casa, però vull arribar més enllà... Vull que tingui significat per ella sola, sense haver de comentar que vol dir cada cosa que he fet. Edgar Allan Poe era amant de la por, l'angoixa, la paranoia, el crim (un home poc alegre). Cada relat que llegeixo, em deixa més sorpresa. Quan tinc una idea me l'ensorra, però per fi; amb el llibre "Crims del carrer Mogue" aconsegueixo el que busco. Voldria representar la filla de " Mademoiselle Camilla", l'altra víctima del llibre.
Ha deixat de ploure en aquest precís instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada