El meu treball ja comença a tenir forma. Cada dia, tin més clar el que vull fer. He decidit treballar amb un maniquí de fusta, ja que li trobo més encant. Reconec que no sé d'on el treuré, encara estic pensant una resposta. Les radiografies que necessito ja les he trobat totes. M'és difícil saber com ho puc fer perquè es vegi bé tot el muntatge. En el meu cap hi tinc una molt bona sensació: m'imagino el maniquí vestit, i les radiografies col·locades de forma excelent. Perquè s'entengui millor estic ja creant una mena de relat amb tot el que estic experimentant. És a dir, des del dia que vaig començar a fer handbol ( la meva primera lesió) fins, el meu millor moment. Quan els metges et diuen que ja estàs bé. Després, gravar la meva veu llegint el meu propi relat, de forma que es veiés la part gràfica,i constructiva; el maniquí, i la part literària, i més entenedora: el relat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada