Anàlisi de la pel·lícula: Blow up

La pel·lícula que hem vist la podríem classificar com a film d'intriga o policíac.
La trama la protagonitza un fotògraf d'alt standing, que un dia d'imprevís fa una foto on desmmantella un assassinat.
És feta l'any 1966. Està rodada als carrers "cools" de Londres.
S'hi veu representat l'avantguarda de finals dels anys 60 , quan la creació artística es veu en alça.
El tema que ens mosta és com era en aquella època el món de la fotografia, concretament la de models. Ens ho mostra com un món molt fred on una noia és capaç de fer el que sigui per una mica de fama. Segurament, avui en dia , el que ens ensenya respecte al món de la moda seria no una calca, pero si més no, molt semblant a la societat actual.
La pel·lícula narrativament parlant està feta en primera persona. És un testimoni únic.
S'explica des de l'experiència del fotògraf. A través d'això es van desencadenant diferents actes: la fotografia, com descobreix el mort...
S'utilitzen molts plans generals i primers plans.
Respecte a la banda sonora podem destacar el gran encert del director i productor. El " jazz " el trobo molt encertat sobretot per la forma de ser del protagonista així com, amb la gent que es mou.
Els diàlegs de la pel·lícula són molt directes i a vegades inintel·ligibles.
Sobretot els personatges femenins " models " , són extremadament primes i no massa inteligents. En canvi, la veïna que hi juga un paper força important la pinten com una noia normal. Una de les casualitats que hi trobo és que la majoria de models que surten són morenes de cabell.
Respecte a què m'aporta de nou considero que he après molt sobretot en el tema del traxtat de la revelació de fotografies.
I per acabar, respecte a la temàtica considero que és molt extremada i sembla absurda.